Article d’opinió.
Aquesta setmana, just després de publicar aquest blog, m’assabento per la premsa de les següents iniciatives de l’Ajuntament de Roses:
“L’Ajuntament de Roses ha obert una convocatòria a empreses per a la redacció d’un pla turístic i de màrqueting que parteix d’un pressupost d’uns 30.000 euros, amb l’objectiu d’analitzar com se’ls valora turísticament des de l’exterior i planificar el futur. Les accions que es puguin plantejar serien d’aplicació en els propers vint anys”.
“Fan reunions per constituir l’entitat mixta de Turisme. El regidor de Promoció Econòmica, Gaspar Gallego, ja s’ha reunit amb el sector hoteler i amb l’Associació de Comerciants de Roses”.
Llegir aquestes notícies em produeix d’una banda cert alleugeriment i esperança, però per un altre una profunda decepció i una incòmoda sensació de desassossec (explicació al final del post).
La veritat és que no estic gens convençut que realment hàgin de ser els Ajuntaments els que liderin iniciatives d’aquest tipus. Més aviat penso que, en aquests temps de crisis, els Ajuntaments poden ser molt més eficaços en tots els sentits enfocant els seus esforços cap a promoure, motivar i desenvolupar les iniciatives latents en la població, per diversos simples motius:
- Em sembla bastant clar i evident que els principals esforços de l’Ajuntament han d’anar dirigits a intentar mitigar els efectes socials de la crisi.
- Em sembla lògic que, atès que l’Ajuntament ja té suficient treball amb el punt anterior, siguin els empresaris els qui han de liderar i engegar les iniciatives empresarials, evidentment amb el ple suport de l’Ajuntament.
- Crec que gairebé tot el món té la impressió de que les institucions estan subjectes a regles, formalismes, protocols i criteris que no solen ser els més adequats per als nivells de dinamisme, velocitat i resultats que es plantegen en l’empresa privada com els mínims imprescindibles.
- Els Ajuntaments estan subjectes al gran risc de “caducitat” cada 4 anys, la qual cosa, segons demostra clarament l’experiència, representa un enorme llast per a qualsevol projecte a mitjà i llarg termini.
- Em sembla evident que, per a solucionar el problema del turisme a Roses, la iniciativa ha de partir i ser liderada per empresaris que practiquen els criteris empresarials fonamentals:
- Inversió.
- Risc.
- Cerca dels resultats i rendibilitat a mig i llarg termini.
- Recopilació i anàlisi d’informació.
- Estratègia.
- Planificació.
- Diferenciació.
- Comunicació.
- Innovació.
- Fidelització.
- Sostenibilitat.
- Qualitat.
- Posicionament.
- Segmentació.
- Vocació de servei.
- Satisfacció del client.
- Lideratge.
- Obertura de ment.
- Iniciativa.
- Seguiment i control.
- Esprit de col.laboració.
- Capacitat d’adaptació.
- Velocitat de reacció.
- Honestetat.
- Regenerar.
- Actuar.
- Escoltar.
- Dialogar.
- Integrar.
Els empresaris capaços de posar en pràctica tots aquests criteris són segurament l’opció més viable per a fer de “locomotora”, els que poden ajudar a tirar endavant i arrossegar als altres, a diferència dels que practiquen aquests altres criteris:
- Acomodació.
- Immobilisme.
- Individualisme.
- Cerca del resultats i la rendibilitat immediats.
- Explotació del client.
- Esgotar els recursos.
- Queixar-se i “plorar”.
- Tancament de ment.
- Especulació.
- Enriquiment a costa del que faci falta i passant per damunt de qui sigui.
A partir d’aquí, com dic abans, creo que el paper principal de l’Ajuntament hauria de ser promoure, motivar i ajudar a desenvolupar iniciatives i propostes provinents dels empresaris.
Assabentar-me pels mitjans de comunicació de les notícies esmentades al principi d’aquest post, m’ha induït a suposar que bastants propostes d’aquest tipus que poden haver arribat a l’Ajuntament (entre elles la meva, plantejada de forma preliminar des de principis de juliol de 2008 i desenvolupada posteriorment), han d’haver quedat ignorades.
Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
jotomas@ventamatic.com
http://www.projecteroses.cat