Amb la perspectiva que donen els quasi bé 10 mesos d’absència d’aquest blog, la sensació no pot ser més decebedora: hem acabat la temporada i ens consolem dient-nos que no ha sigut tant nefasta com esperavem – un patètic recurs a l’auto-engany -, Roses torna a semblar un poble (perdò! vull dir ciutat) fantasma i sembla que res o quasi bé res ha canviat.

Bé, potser hauria d’admetre que aixó no és del tot cert. Veiem algunes de les coses que han canviat:

1. Tenim noves voreres de mides “ciutat” (ja no som un poble i estem genèticament predisposats a mantenir les aparences). Segurament perque puguem circular sense ensopegar-nos uns amb els altres en previsió de les animades i concorregudes passejades per les avingudes comercials que es mereix tota població que vulgui ser ciutat. El fet de que, segons es comenta, aquestes voreres no estiguin adaptades als discapacitats o no tinguin feta la pre-instalació per l’il.luminació, suposo que, com és lògic i natural i per mantenir les nostres tradicions seculars, ja es solucionarà més endavant, desfent i tornant a fer, que els diners no falten ja que paguem entre tots i, com som molts a repartir, el que ens toca pagar a cadascún ni es nota.
2. Veig uns nous i llampants lletreros “decoratius” gegants (que m’agradaria saber quan costen i de qui es amic l’amo de la empresa que els fa) amb una lletra “E” molt grossa. El que no entenc és a quin empresari cap de soca se li acudeix començar per la lletra “E” quan encara hi ha 4 lletres al devant. Que no se’n adona del negoci que deixa de fer? Ara només te corda per fer 24 tongades de lletreros enlloc de 28! Ah! Que em diuen que aixó no son lletreros, si no un nou format de medalla auto-imposada, que el format normal no es veu prou i sense medalles es perden vots. Ja m’ho pensava que de decoratius no n’eren gaire. Per cert, com que aquests lletreros també s’han pagat amb els diners de tots, espero que quan toqui la següent lletra, me’n pugui emportar un dels antics a casa per “decorar” el jardí, encara que no quedi gaire bé.
3. Tenim en marxa el desenvolupament d’un megafantàstic i fabulòs plà de màrqueting turístic, el.laborat per una de les empreses més expertes del país, que ens ha de salvar de la fallida turística que ja estem patint. Com que soc molt ingenu, m’imagino que aquest pla de màrqueting no costarà gaires diners, el tindrem llest d’aquí quatre dies per poder posar-lo en marxa deseguida i es pugui aplicar ja de cara a la temporada de l’any que ve i que, evidentment, tindrà un lloc destacat al calaix dels informes i plans diversos inùtils i sense cap aplicació pràctica possible i realista. Ah! Que em diuen que no, que el pla de màrqueting es una eina fonamental pel desenvolupament econòmic de la nostra nova ciutat. Potser si que sigui veritat, però jo, abans de començar la casa per la teulada i fer-la fer a gent de fora del nostre municipi, haguès començat per fer els fonaments i contractar gent de casa que conec millor i sé com treballen, em coneix millor i sap el que jo vull i espero i, sobretot, si més no, es sentiràn compromesos a fer una feina útil i adaptada a l’entorn i les circunstàncies específiques i personals dels ciutadans amb noms i cognoms. I, abans que res, haguès invertit els màxims recursos i esforços possibles en promoure i assolir el PACTE del que parlava el Febrer, que quedava prou clar, i no ho deia jo, que sense PACTE ja podem fer coses, que no anirem enlloc, com s’està demostrant clarament.
4. Tenim un “geoportal”, avancem en la e-administració, som pioners en el ús dels codis QR. Buff! Tants avanços tecnològics en una nova ciutat que fa pocs dies era un poble em supera completament!. Només penso que és llàstima que haguem gastat diners de tots en començar una altra casa per la teulada i sense fonaments prou sòlids, com per exemple e-educació ciutadana, e-motivació ciutadana, e-participació ciutadana, e-informació ciutadana, e-promoció econòmica, e-etc.
5. I que hem de dir de la estació nàutica? Com molt bé diu en Thomas Spieker, ara resulta que Roses té mar!!! Noticia increible. Al descobridor d’aquesta gran maravella li haurien de posar una medalla de mida lletrero “Plan E”, perque l’arrosegui de per vida en penitència d’un descobriment tan obvi. Bromes apart, és evident que Roses ha de ser una estació nàutica però, tal com deia al Febrer, estic convençut de que la iniciativa hauria de ser liderada pels empresaris de Roses i no per les institucions. De fet, l’any passat vaig fer una proposta molt concreta al respecte desprès d’unes reunions amb uns empresaris. Malauradament, no va ser possible tirar res endavant per falta d’interès i continuitat en les comunicacions. D’aquella experiència en vaig treure la conclusió de que molts empresaris tenen com assumides tres premises bàsiques:

• Són “els altres” i/o “els que hem posat a l’Ajuntament i a les institucions” els que “ens han de resoldre els problemes”. Per aixó paguem els impostos.
• Les coses s’arreglen amb el temps. Soles? Sense fer res? Sense canviar res? Sense posar-hi de la nostra part? Sense arriscar-nos? Sense empenta? Sense iniciativa? Sense dedicar esforços a l’associacionisme eficient? D’aixó crec que se’n diu conformisme, una cosa de la que cada dia ens queixem dels altres, dels funcionaris, dels polítics, dels treballadors, dels veins, dels parents, etc.: “La paja en el ojo ajeno y la viga en el propio”, “Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces”. No serà gens estrany que el nostre país sigui dels últims en sortir de la crisi… si es que en surt mai. I que molts altres països dels que teniem classificats com “tercer mon”, “atrassats”, “de l’Est”, “pobres”, etc. ens passin la ma per la cara en qualitat, preus, serveis, atractius, infraestructura, promoció, etc. de la industria turística.
• S’han de dedicar el 110% dels esforços personals a la cerca del benefici propi a curt termini, passant per damunt dels altres i deixant de banda les normes que ens molestin, sense adonar-se’n de que dedicar un bon porcentatge a la cerca del benefici comú a mig i llarg termini rendeix molt més i és el que qualsevol persona hauria de prioritzar, pensant en els seus fills i en els seus nets, en el futur.

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
jotomas@ventamatic.com
http://www.projecteroses.cat

Article d’opinió.

Aquesta setmana, just després de publicar aquest blog, m’assabento per la premsa de les següents iniciatives de l’Ajuntament de Roses:

“L’Ajuntament de Roses ha obert una convocatòria a empreses per a la redacció d’un pla turístic i de màrqueting que parteix d’un pressupost d’uns 30.000 euros, amb l’objectiu d’analitzar com se’ls valora turísticament des de l’exterior i planificar el futur. Les accions que es puguin plantejar serien d’aplicació en els propers vint anys”.

“Fan reunions per constituir l’entitat mixta de Turisme. El regidor de Promoció Econòmica, Gaspar Gallego, ja s’ha reunit amb el sector hoteler i amb l’Associació de Comerciants de Roses”.

Llegir aquestes notícies em produeix d’una banda cert alleugeriment i esperança, però per un altre una profunda decepció i una incòmoda sensació de desassossec (explicació al final del post).

La veritat és que no estic gens convençut que realment hàgin de ser els Ajuntaments els que liderin iniciatives d’aquest tipus. Més aviat penso que, en aquests temps de crisis, els Ajuntaments poden ser molt més eficaços en tots els sentits enfocant els seus esforços cap a promoure, motivar i desenvolupar les iniciatives latents en la població, per diversos simples motius:

1. Em sembla bastant clar i evident que els principals esforços de l’Ajuntament han d’anar dirigits a intentar mitigar els efectes socials de la crisi.
2. Em sembla lògic que, atès que l’Ajuntament ja té suficient treball amb el punt anterior, siguin els empresaris els qui han de liderar i engegar les iniciatives empresarials, evidentment amb el ple suport de l’Ajuntament.
3. Crec que gairebé tot el món té la impressió de que les institucions estan subjectes a regles, formalismes, protocols i criteris que no solen ser els més adequats per als nivells de dinamisme, velocitat i resultats que es plantegen en l’empresa privada com els mínims imprescindibles.
4. Els Ajuntaments estan subjectes al gran risc de “caducitat” cada 4 anys, la qual cosa, segons demostra clarament l’experiència, representa un enorme llast per a qualsevol projecte a mitjà i llarg termini.
5. Em sembla evident que, per a solucionar el problema del turisme a Roses, la iniciativa ha de partir i ser liderada per empresaris que practiquen els criteris empresarials fonamentals:

• Inversió.
• Risc.
• Cerca dels resultats i rendibilitat a mig i llarg termini.
• Recopilació i anàlisi d’informació.
• Estratègia.
• Planificació.
• Diferenciació.
• Comunicació.
• Innovació.
• Fidelització.
• Sostenibilitat.
• Qualitat.
• Posicionament.
• Segmentació.
• Vocació de servei.
• Satisfacció del client.
• Lideratge.
• Obertura de ment.
• Iniciativa.
• Seguiment i control.
• Esprit de col.laboració.
• Capacitat d’adaptació.
• Velocitat de reacció.
• Honestetat.
• Regenerar.
• Actuar.
• Escoltar.
• Dialogar.
• Integrar.

Els empresaris capaços de posar en pràctica tots aquests criteris són segurament l’opció més viable per a fer de “locomotora”, els que poden ajudar a tirar endavant i arrossegar als altres, a diferència dels que practiquen aquests altres criteris:

• Acomodació.
• Immobilisme.
• Individualisme.
• Cerca del resultats i la rendibilitat immediats.
• Explotació del client.
• Esgotar els recursos.
• Queixar-se i “plorar”.
• Tancament de ment.
• Especulació.
• Enriquiment a costa del que faci falta i passant per damunt de qui sigui.

A partir d’aquí, com dic abans, creo que el paper principal de l’Ajuntament hauria de ser promoure, motivar i ajudar a desenvolupar iniciatives i propostes provinents dels empresaris.

Assabentar-me pels mitjans de comunicació de les notícies esmentades al principi d’aquest post, m’ha induït a suposar que bastants propostes d’aquest tipus que poden haver arribat a l’Ajuntament (entre elles la meva, plantejada de forma preliminar des de principis de juliol de 2008 i desenvolupada posteriorment), han d’haver quedat ignorades.

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
jotomas@ventamatic.com
http://www.projecteroses.cat

En la conferència esmentada en el post anterior es van comentar detalladament cinc estratègies concretes per al desenvolupament del turisme i el comerç.

La primera d’aquestes cinc estratègies i sens dubte la més essencial i important és “EL PACTE”. Si en un municipi turístic com Roses no existeix un pacte clarament establert i consolidat, resulta totalment inviable desenvolupar cap de les altres estratègies i per tant, no pot tenir lloc una evolució positiva. De fet, el més probable en aquests temps de crisis és que, sense pacte, l’evolució negativa del municipi s’accentuï, probablement fins a arribar a extrems totalment insospitats.

L’experiència demostra sense cap dubte que els municipis turístics en els quals existeix un PACTE pateixen menys la crisi i fins i tot aconsegueixen créixer fins a cotes que poden considerar-se d’èxit inqüestionable.

Aquest PACTE implica que totes els empresaris, comerciants, hotelers, etc., siguin grans o petits, de gamma alta o gamma baixa; tots els sectors socials i l’administració es posen d’acord respecte a uns objectius específics i a un pla de desenvolupament a mitjà i llarg termini, deixant de banda el joc i les maniobres polítiques; la consecució, assignació i exhibició de “medalles”; els conflictes personals i empresarials; les diferències culturals; el paternalisme i les ànsies de protagonisme; etc.

El PACTE suposa cenyir-se estrictament a un guió de treball; aparcar les diferències; oblidar-se dels enfrontaments i de la competència; aprendre a treballar en equip de forma coordinada; dedicar hores d’esforç a implicar-se i col·laborar per a arribar a un bé comú molt més gran a mitjà i llarg termini que el simple benefici personal.

El camí fins al PACTE segurament resulta dur i està plagat d’obstacles; requereix molt esforç i dedicació; obliga a reprimir els impulsos primaris i a pensar més i millor amb la ment més oberta i la vista posada en un temps bastant més enllà del futur immediat i; sobretot, implica l’ús de la classe d’intel·ligència que distingeix als éssers humans, la intel·ligència emocional.

Per a desenvolupar un PACTE són absolutament imprescindibles la iniciativa, l’esforç, la dedicació, la coordinació i la comunicació organitzada i de qualitat. No serveix la comunicació esporàdica i puntual, solament serveix la comunicació total i regular.

El PACTE és treball en equip, coordinació, projecte comú, apostar per 3 coses i fer-les de forma col·lectiva fins a cansar-se, ha d’entrar en el ADN de cadascun dels ciutadans de Roses, en la seva forma de treballar. Abans de posar-se a treballar cal concretar les coses que cal fer, definir de forma clara i complicada on es vol anar i no sortir-se del guió.

El PACTE contribueïx definitivament a la cohesió social, ajuda a veure les coses de forma diferent: on abans del pacte hi ha competència, després del pacte hi ha col·laboració per a arribar a metes majors; on abans del pacte hi ha multiplicitat d’interessos i objectius individuals enfrontats que competeixen entre si, després del pacte hi ha un objectiu comú molt més beneficiós per a tots.

No hi ha res a fer si, com dóna la sensació que passa actualment, cadascun va pel seu costat; la comunicació és escassa, incoherent, irregular i fragmentada i no existeix realment cap acord concret ni sembla que hi hagi cap iniciativa realment eficient per a arribar a assolir-lo.

Sense PACTE podem estar segurs de que Roses no arribarà a funcionar mai i que ens anirem sumint irremeiablement en la crisi, el descoratjament, el desencís i la disgregació social.

Tot PACTE es basa en acordar un mínim denominador comú. Per a això és necessari que tots els jugadors posin sobre la taula i sense cap recança ni vergonya totes les cartes, tots els problemes, totes les necessitats, expectatives, conflictes existents o latents, reivindicacions i solucions.

El millor PACTE s’assoleix quan tots accepten les condicions i claudiquen però ningú està del tot satisfet perquè conserven un cert malestar o sabor de boca o senten alguna espina clavada. Un pacte que s’assoleix amb la plena satisfacció i beneplàcit de tots els implicats serà sens dubte un pacte petit i inútil que no conduirà a cap lloc ni ajudarà a solucionar res.

Segurament estarem tots, o gairebé tots, d’acord en la necessitat del PACTE a Roses, però volem el pacte a Roses?, som capaços d’assolir-lo?, estem disposats a sacrificar part dels nostres interessos individuals a curt termini amb la visió i l’objectiu del bé comú a mitjà i llarg termini?, tenim la ment oberta i la disposició per a parlar amb tots i entre tots i per a esforçar-nos a aconseguir posar-nos d’acord com més aviat millor?, podem reprimir les ànsies de protagonisme i lideratge i trobar-nos per començar a treballar i coordinar-nos?

(Continuarà)

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
jotomas@ventamatic.com
http://www.projecteroses.cat

Dissabte passat 24 de Gener vaig poder assistir a una interesantísima conferència sobre el futur del turisme i el comerç que va tenir lloc al Teatre Municipal de Roses.

http://www.fotocano.es/empordatv/index.php?option=com_content&view=article&id=895&Itemid=75

Al marge de la filiació política de l’acte, del conferenciant, dels intervinents i dels assistents, considero que aquesta conferència va constituir -per a qui estigués predisposat a assimilar-la, com era el meu cas- una lliçó magistral, una recopilació d’informació pràctica basada en l’experiència, l’estudi, l’anàlisi, la lògica i el sentit comú, perfectament estructurada i exposada de forma clara, concisa i directa.

No obstant això, he d’admetre que la intervenció posterior de l’alcaldessa de Roses i les qüestions plantejades pels assistents en el torn de preguntes, em van produir una barreja de sentiments de perplexitat i frustració, ja que vaig tenir l’estranya sensació de que tota aquesta informació essencial i útil havia passat desapercebuda per a molts dels assistents.

O potser és que la meva percepció de la situació actual a Roses, que exposo a continuació de forma esquemàtica, és substancialment diferent de la de la majoria:

1. El turisme suposa la principal font d’ingressos de Roses.
2. Cada temporada és pitjor i la d’aquest any es presenta que fa por.
3. Cal fer moltes coses per a lluitar contra aquesta tendència.
4. La situació econòmica de Roses s’està degradant molt ràpida i perillosament.
5. Ja comença a ser molt tard per a començar a fer qualsevol cosa per a intentar salvar la temporada d’aquest any.
6. Els pegats improvisats poden ser “pa per a avui” però segur que són també “fam per a demà”.
7. Fa falta un pla estratègic a mitjà i llarg termini.
8. La iniciativa per a solucionar la situació no pot partir ni estar liderada solament pels polítics.
9. El principi de l’única solució possible passa per la unió de criteris i esforços de tota la ciutadania.
10. És urgent començar a treballar en solucions eficients a curt, mig i llarg termini.

(Continuarà)

Josep-Oriol Tomas i Huynh-Quan-Chiêu
jotomas@ventamatic.com
http://www.projecteroses.cat